Amb el termini de manualitats s’entén tot treball realitzat amb les mans amb o sense ajuda de les eines necessàries per assolir l’objectiu marcat. Les manualitats remeten a l’antic ofici dels artesans. La diferència rau en què no es fan amb un propòsit estrictament funcional. A més reporten nombrosos avantatges. No només ajuden a desenvolupar la concentració, també estimulen les habilitats motores i creatives. Serveixen igualment per reforçar l’autoestima i com a teràpia per a aquelles persones que pateixen Alzheimer o alguna discapacitat. Però sobretot és una bona manera d’alleujar l’estrès i arraconar les preocupacions del dia a dia. Què més gran recompensa que dirigir l’atenció a una activitat que requereix memòria, destresa i fantasia. Hi ha manualitats per a tots els gustos, maquetes de vaixells, roba, complements, com polseres i bosses, o adorns per a la llar. El límit el posa la imaginació. Per això poden utilitzar múltiples materials, des de l’agulla de cosir fins el paper o el feltre. En la majoria dels casos són materials barats i fàcils d’aconseguir en qualsevol botiga.
Les manualitats suposen una gran realització personal, és la forma que les nostres mans puguin crear coses úniques i irrepetibles. Les diferents tècniques que implica la realització de qualsevol treball de manualitats permet assolir un gran desenvolupament motriu, sent una activitat molt recomanada per a nens ja que els ajuda a potenciar la seva capacitat per gestionar instruments, les seves habilitats per emprar combinacions de colors, la seva imaginació i la seva motricitat, fent possible un desenvolupament adequat dels mateixos mentre gaudeixen amb una activitat molt gratificant i divertida. Les mans, la vista i la ment entren en consonància per treballar juntes afavorint el desenvolupament físic.
Les manualitats poden realitzar emprant diversos tipus de materials des de paper, cartró, cartolina, tela, feltre, argila, llana, vidre, envasos reciclats, filferro, etc.
Al llarg de la història de l’home, aquest sempre ha demostrat un gran interès pels treballs manuals amb diversos materials. Així ho demostren creacions úniques que han aparegut al llarg de la història. Al principi el concepte d’art des del punt de vista de donar vida a certes creacions estava molt lligat a la pròpia utilitat dels objectes que es creaven. Així, apareixien certes construccions on es combinaven diverses tècniques, creant meravellosos edificis. Exemple d’això el podem trobar en moltes de les catedrals d’Europa que són autèntiques obres d’art. La ciència es considerava una modalitat d’art i els seus desenvolupaments estaven molt lligats. L’any 1500 es produeix una separació de tots dos conceptes. L’art comença a associar-se amb l’emotivitat, amb una mica capaç de crear simplement bellesa del temps que la ciència s’associava amb el domini intel·lectual. L’art començar el seu camí deslligada de la utilitat que havia tingut fins al moment.
Va ser l’any 1700 quan a Europa apareix l’explotació comercial del recurs artístic pròpiament dit. Es va començar la comercialització d’objectes decoratius i es produeix en aquest moment de la història la divisió entre artista i artesà. L’artista és aquell que crea, que de forma innovadora és capaç de transmetre un missatge sense emprar paraules. Per la seva banda l’artesà és aquella persona capaç de reproduir el que els artistes creen, dominant una tècnica i arribant a fer-ho repetides vegades, manufacturant, sorgint el concepte de manualitat.
Avui dia els artesans que realitzen manualitats han seguit els passos que es van iniciar en aquella època i hi ha molts que han sabut crear un negoci de la seva habilitat. Apareixen diverses empreses formades per persones que són capaços de fabricar petites meravelles emprant diverses tècniques. Aquesta forma de negoci és una opció molt interessant per als amants de les manualitats, ja que no tothom posseeix l’habilitat suficient per realitzar aquest tipus de creacions, per la qual cosa ha de recórrer a algú que sí sigui capaç de donar vida a un paper , que pugui donar forma a una determinada tela per oferir just aquest detall que estava buscant.
En l’actualitat fins i tot s’han creat xarxes de treball entre artesans que comparteixen idees, que col·laboren en la realització de certs treballs, etc., ajudant al progrés ia la generació d’ocupació.
Les manualitats han estat les responsables de l’aparició d’un concepte de total actualitat, el conegut com “Do it Yourself” o “Faci-ho vostè mateix”, un moviment que promou que tothom es posi mans a l’obra per realitzar tot tipus de treballs, des de productes domèstics fins a mobles de major complexitat i sofisticació.
Una manera sana i gratificant de posar en marxa el cervell, una manera d’aconseguir una major agilitat manual i sobretot una forma molt interessant de poder gaudir de creacions úniques i limitades, les manualitats han sabut guanyar-se un buit en les nostres vides.
Classificació de manualitats
Hi ha diversos tipus de manualitats que permeten obtenir treballs de gran qualitat. De forma general, les manualitats existents poden classificar-se en funció del tipus de material emprat o de la tècnica realitzada. Uns exemples d’això són:
- Treball amb grans, comptes, cordes, suro, estany, resina, etc.
- Pirogravat, brodats, boixets, punt de creu, macramé, etc.
- Craquelat, realització amb massa de sal, molla de pa, paper maixé, pintat de vidre, ceràmica artificial, etc.
- Repujat en alumini, estany, etc.
- Fabricació d’espelmes
- Reciclatge de tot tipus de materials
- Treballs amb paper
- etc.
Els treballs realitzats amb paper resulten molt accessibles per a tothom, ja que no requereixen disposar de materials de gran especialització per poder assolir l’objectiu buscat. En aquest tipus de treballs de manualitats s’engloba el que es coneix amb el terme d’Origami. Amb aquest nom, aparegut per primera vegada al Japó, es designa una tècnica que consisteix en el doblegat de paper per aconseguir determinades formes. En principi és un concepte senzill, emprant moviments bàsics es poden aconseguir formes molt interessants, però la complexitat que l’Origami ha arribat a aconseguir fa que sigui necessari en moltes ocasions dominar determinades tècniques i posseir una gran destresa per crear veritables obres d’art en paper .
El plegat del paper va tenir en un principi un significat cerimonial i religiós. Moltes de les formes i diagrames bàsics que s’empren en moltes figures d’Origami van sorgir d’unes ofrenes que es realitzaven en certes celebracions religioses conegudes amb el nom de noshi. Aquestes tècniques van ser transmeses de generació en generació, fent l’art de doblegar paper un ens immortal amb el pas del temps. El paper utilitzat per a aquesta manualitat s’ha anat modificant amb el pas del temps. Al principi es feia servir paper amb fibres vegetals, i posteriorment es van anar incorporant papers de colors.
Al segle XX el terme Origami va ser modificat pel de papiroflèxia en els països de parla hispana arribant fins i tot a considerar-la seva utilitat com a mètode d’aprenentatge dels nens en edats primerenques.
Animals, cors, flors, etc., tot és susceptible de tenir la seva representació en paper i la papiroflèxia i les manualitats posen els mitjans i les tècniques per fer-ho possible.
Gracias por compartir historia de les manualitats 2024
gracias por ver este tutorial de historia de les manualitats 2023/2024, Me gustaria poder llegar a más personas y por eso estaria genial si me ayudaras a compartir estas ideas en tus redes sociales para que nos pueda ver más gente que necesite ver más ideas de manualidades. Solo es necesario que hagas click en uno de los botones que verás aquí abajo. ¡Mil gracias por compartir!
